i volar sense motor

Primer de tot...
http://www.goear.com/listen.php?v=0c509af
(by the way, entrada pel 4 d'octubre a Barcelona en mano)

M'encanta sortir al carrer de nit amb pantalons curts i tirants, amb xancletes i un bolso estiuenc. L'estiu s'olora als carrers vilafranquins, la gent és feliç (o potser només m'ho sembla a mi), hi ha parelletes per tot arreu, a les deu encara es poden veure els últims raigs del sol, i a les cinc i mitja de la matinada ja pots començar a veure les cares iluminades per aquesta mateixa llum. I, què cony, l'estiu m'agrada! I m'agraden les festes a l'aire lliure, els concerts sota la lluna, i assentar-me al nostre lloc màgic de Santa Maria i que passi alguna cosa especial, i jugar a cartes a l'herva de la plaça, i les converses llargues de birra en mano, i buscar els escaroles, i passar tardes xerrant a la terrassa d'una geladeria, i fer videos amb heli, i posar-me les ulleres lluminoses i... ai!

L'estiu ha fet que em decideixi d'una vegada per totes; he decidit que el meu estat d'ànim es podrà resumir en un viva la vida constant.
He decidit vestir-me de sol, de colors i d'alegria. Potser ho faig per amagar als que m'envolten aquella espina que encara tinc clavada i que va desapareixent poc a poc, però que la seva punta va entrant i entrant, i el que entra moltes vegades ja no surt (i sino que li diguin al del talón i les mongetes...). He decidit fer vida mitjanament sana, reduir el consum de substàncies estupefaents només al cap de setmana (i, a la llarga, al zero). He decidit afrontar els dies amb un ampli somriure, intentar acceptar tots els plans que em proposin, mantenir la ment ocupada, anar a treballar amb ganes, organitzar alguna sortideta amb els amics, veure el got sempre mig plè i intentar acabar d'omplir-lo, no amagar-me del sol, aquest any vull posar-me morena, estar amb gent que fa temps que no veig, dedicar temps a aquells que se'l mereixen i disfrutar tot el que pugui i més. He decidit valorar el que m'envolta, aprendre a acceptar que el passat queda en el record i que el que espero amb moltes ganes ja arribarà.






Després d'un brutal Viña valencianitu, van venir unes festes del barri, un senyor ViJazz, uns bons cafelitus, i una gran inauguració de les empalmades de la comarca amb un soparet previ d'allò més maco i uns diluvis universals com a mínim.
The show must go on amb una de Polaventula, una de Festival Calima, otra de Strombers i Sabor de Gracia als MonjosCityPogüel, Rovi en directe (i de pas, fer feliç a una persona molt especial), qui sap si alguns waikikis, boras o salous, festes majors and (cande)more.
Visca les vacances currantes, els Treballs de recerca sense començar, els blogs sense cap firma, les confessions de matinada i, sobretot, viva la vida.