sóc una puta.

Puta apatia.
Si, puta apatia de merda.
Apatia durant 22 hores al dia. Les 2 hores restants són quan tinc somnis pujadets de to. Que si, que en tinc, en tinc molts i just quan ha de sonar el despertador. Puto despertador. I tinc més somnis, sí, però els altres no em fan sentir res, simplement apatia, pura apatia, o ganes de plorar. O simplement no me'n recordo. Puta memòria.
I ja s'ha acabat l'estiu(às), puta tardor. Putos dilluns... i dimarts, dimecres, dijous i divendres. Puta pluja (i mira que m'agrada, doncs ara puta). Puta tornar a casa a les 10 del vespre i tenir munts de feina per fer. Puta feina. Putos ulls humits. Putes cançons tristes...
Ara ha arribat el moment on toca replantejar-s'ho tot. Passat, present i, sobretot, futur. Passat semi genial fins al moment, present amb molta pressió i estrés per tot arreu, futur moooolt incert... i molta apatia acumulada. Tota la que no ha aparegut durant l'any, treu el cap ara. Puta apatia, collons.
I, què cony, ho diré, perquè me'n moro de ganes, i perquè... sí. Sembla que tothom al meu voltant s'hagi posat d'acord per trobar l'amor. Amor d'aquell encarmelat i enganxós que mola tant quan el vius des de dins però que si el veus des de fora et fa morir-te de fàstic i enveja. Sí, vosaltres, tots i cadascun de vosaltres em feu fàstic i enveja. Més enveja que fàstic.
Putos dies dolents que fan pensar en absurditats. Putes setmanes dolentes, en el meu cas. Putes classes, putes 8:30 del matí, puto no dormir a la nit i puta perdre hores intentant fer la siesta sense èxit.
Això sí, he deixat de ser pastissera d'una vegada per totes... hola diumenges dormint la mona, benvinguts sigueu després de 2 anys i 5 mesos. That makes me happy.
Puta jo i puto/a qui hagi arribat fins al final d'aquesta puta pataleta d'adolescent (sí) que m'ha agafat de cop i volta. Me'n vaig en companyia de Clara Campoamor. Puta Clara Campoamor.