La setmana del 25 d'agost tot començava a ser palpable; sortir al carrer i veure les cares de la gent, començar a veure els aparadors amb mocadors vermells i verds amb puntets blancs, sentir les gralles de la capta pels carrers i, si hi posaves una mica d'imaginació, ja podies olorar la pòlvora dels diables i escoltar les cançons dels balls... l'únic tema que ocupava tant boques com cervells era la Festa Major més esperada i estimada de l'estiu.
I com no, aquí les festes no comencen el dia indicat, sino un parell de nits abans per anar obrint boca... ole pels Falconetis, que van fer de la nit del 27 una gran nit en companyia de l'Orquestra Mitjanit, anticipant-nos als seus 50 i a la festa grossa que ja podiem anar olorant.
Després va venir la del 28, i amb ell el pregó (que no vaig escoltar per qüestions de curro...) el primer festival de música vilafranquina amb Cesk Freixas, W.A.R, Musaranya i no se quins més... la veritat és que no vaig parar massa atenció perquè les converses amb gent que m'envoltaven estaven sent massa especials com per fotre'm a mirar a un escenari uns quants pirats com llancen berridos a tort i a dret demanant l'independència i tot això... a mi aquest rotllo no em tira massa.
Total, ja havia arribat el dia 29, i m'encantaria poder explicar-lo com el 99% dels vilafranquins: a les 12 a plaça a punt per escoltar la Tronada i veure la primera cercavila, però ho hauré de fer des del punt de vista d'una currante... be, de fet des del d'una idiota integral: sentint el maleït pip pip d'una caixa de supermercat. No hi ha més. Però tampoc hi ha menys. I així tot el dia, mentre esperava que fossin les 10 de la nit per sortir d'aquell antro i començar a repartir candela.
Podria començar a explicar tot el que ha passat aquests 5 dies, i tot el que ha significat per a mi, però ara mateix m'acavo de llevar (a les 5 de la tarda) i vaig amb calces. No és una excusa, ho se, però simplement tinc zero ganes de fer-ho, així que només diré que la cosa prometia, i va cumplir al 120%.
Ara toca centrar-se mínimament, que ha estat un estiu amb molta festa, molta rumba, molt d'alcohol, molta gent maquíssima i molt de tot... be, menys TREC. Toca solventar la crisi post-festa major amb molt d'amor en vena, moltes pel·lícules monyes, i amb festa grossa els dos caps de setmana que queden i que faran que el dia 15 tinguem una encara més gran (si es pot) depressió post-(súper)vacacional, perquè vulguis o no, aquestes han estat unes súper vacances.
I com no, aquí les festes no comencen el dia indicat, sino un parell de nits abans per anar obrint boca... ole pels Falconetis, que van fer de la nit del 27 una gran nit en companyia de l'Orquestra Mitjanit, anticipant-nos als seus 50 i a la festa grossa que ja podiem anar olorant.
Després va venir la del 28, i amb ell el pregó (que no vaig escoltar per qüestions de curro...) el primer festival de música vilafranquina amb Cesk Freixas, W.A.R, Musaranya i no se quins més... la veritat és que no vaig parar massa atenció perquè les converses amb gent que m'envoltaven estaven sent massa especials com per fotre'm a mirar a un escenari uns quants pirats com llancen berridos a tort i a dret demanant l'independència i tot això... a mi aquest rotllo no em tira massa.
Total, ja havia arribat el dia 29, i m'encantaria poder explicar-lo com el 99% dels vilafranquins: a les 12 a plaça a punt per escoltar la Tronada i veure la primera cercavila, però ho hauré de fer des del punt de vista d'una currante... be, de fet des del d'una idiota integral: sentint el maleït pip pip d'una caixa de supermercat. No hi ha més. Però tampoc hi ha menys. I així tot el dia, mentre esperava que fossin les 10 de la nit per sortir d'aquell antro i començar a repartir candela.
Podria començar a explicar tot el que ha passat aquests 5 dies, i tot el que ha significat per a mi, però ara mateix m'acavo de llevar (a les 5 de la tarda) i vaig amb calces. No és una excusa, ho se, però simplement tinc zero ganes de fer-ho, així que només diré que la cosa prometia, i va cumplir al 120%.
Ara toca centrar-se mínimament, que ha estat un estiu amb molta festa, molta rumba, molt d'alcohol, molta gent maquíssima i molt de tot... be, menys TREC. Toca solventar la crisi post-festa major amb molt d'amor en vena, moltes pel·lícules monyes, i amb festa grossa els dos caps de setmana que queden i que faran que el dia 15 tinguem una encara més gran (si es pot) depressió post-(súper)vacacional, perquè vulguis o no, aquestes han estat unes súper vacances.
No hay comentarios:
Publicar un comentario